Populorum Progressio

Llorenç Puig

1   Introducció

1.1   Context en el que es va fer

• eclesial:
  • Post-concili Vaticà segon
  • Pau VI: realitza `un dels seus somnis'
  • Viatges fets per Pau VI i al·locucions a areòpags importants
  
  
• mundial. Dades socials del món:
  
  
  • Analfabetisme: 95 a 99% a Afganistan, 90% a Sudan, 83.39% a India, 51.4% a Brasil, 1.5% per sota dels 50 anys a Russia, poc a Anglaterra, Suècia...
  • Num. d'habitants per metge: 724 a Alemanya occ., 770 als USA, 999 a França, 15000 a Pakistan, 18000 a Tanganica, 41000 a Mauritània...
  • Esperança de vida en néixer: 68.60 a Suïssa, 71.23 a Dinamarca, i el 1990 hi es tenia: Africa Subsahariana: 50 anys; India: 57 anys Orient Mitjà i Africa del N. 61 anys.
  • Despeses en Defensa (1987) de l'OTAN: 446 600 M $; és un 15% del pressupost nacional, i un 4.9% del PIB
  • Repartició del P.I. Mundial: un 66% representa la producció dels 24 paisos més rics; el 33% restant el produeixen els més de 100 paisos restants.
  • Descolonització: en els anys 60 va tenir lloc la descolonització de molts paisos: Libia 1952; Argelia: 1962; Kenya: 1963; Guinea Ecuatorial: 1968...
  • Deute extern:
    1. Espanya te adeutats 500 000 Mpts (1990). Condonar-ho suposaria incrementar el dèficit públic en aquesta quantitat, cosa que desajustaria el pressupost nacional.
    2. Amèrica Llatina va tornar 120 000 M$ de deute entre 1980 i 1990 ¾® comparar-ho amb els 446 600 M$ de despesa en defensa de l'OTAN el 1987!
  • ajut al desenvolupament: Espanya dona el 0.1 % del PIB per ajut al desenvolupament; la UE dóna el 0.3%.

2   Esquema de la Populorum Progressio

• aspiracions dels homes (6): ``Veure's lliures de la misèria, trobar amb més seguretat la pròpia subsistència, la salut, una ocupació estable; participar encara més en les responsabilitats, fora de tota opressió i a l'abric de situacions que ofenen la seva dignitat d'homes; ser més instruits; en una paraula, fer, conèixer i tenir més per ser més: Tal és l'aspiració dels homes d'avui"
• colonialisme (7): veu tant els aspectes negatius de paisos sotmesos al abus d'altres, com aspectes positius pel progrés invertit en ells.
• desequilibri creixent (8): ``Deixat a si mateix, el seu mecanisme condueix al món cap a un agreujament, i no cap a una atenuaició, en la disperitat dels nivells de vida"
• presa de consciència (9): ens convida a no oblidar els problemes de tants, com camperols que viuenmiserablement, disperitats que fereixen...
• xoc de civilitzacions (10) ``el xoc entre les civilitzacions tradicionals i les novetats de la civilització industrial trenca les estructures, que no s'adapten a les noves condicions. El seu marc, molts cops rigid, era el recolzament indispensable de la vida personal i familiar, i els vells s'aferren a ell, mentre que els joves en fugen. "
• perill de reaccions violentes (11): Pau VI avisa de la temptació a la que porta la disperitat de nivels de vida i el xoc de cultures.

• propietat i ús renda (23-24): la propietat no és un dret absolut! No hi ha cap raó per reservar-se més del que un necessita, quan hi ha al voltant persones amb necessitats. Les especulacions egoistes han de ser eliminades.
• industrialització (25-26): es veu com quelcom positiu però es denuncia el capitalisme lliberal pel que el lucre és l'unic motor, i que oblida les obligacions socials.
• treball i la seva ambivalència (27-28): el treball és vist com una tasca de transformació de la Terra encomenada per Déu, amb elements de realització humana... però alhora és ambivalent: uns van a parar a l'egosime, i altres a la revolta. El treball no és humanitzador si no roman intel·ligent i lliure.

• urgència de l'obra (29): cal veure l'urgència davant tand patiment, però alhora procurar que el progrés sigui harmoniós, sense que es trenqui l'equilibri en una reforma agrària massa ràpida o en una industrialització massa brusca.
• temptació de la violència (30): hi ha situacions en les que la injustícia clama al cel, i la temptació de la voilància és forta.
• revolució vs. reforma (31-32): però excepte situacions excepcionals, la revolta introdueix nous desequilibris i noves destrosses. Això no vol dir que la situació actual no demani una actuació valenta i que es combatin les injustícies i es facin ``transformacions audaces". Cal emprendre reformes urgents i serioses.

• Programes i planificació: no hi ha prou amb les iniciatives individuals!
• No tecnocràcia: no oblidar que economia i tècnica han d'estar al servei de l'home.
• Alfabetització: el progrés econòmic podrà venir després d'un progrés social. Un pla de desenvolupament ha de tenir com un dels primers objectius un pla educatiu.
• Família: valoració del que és i del seu paper social.
• Alerta demogràfica: temptació de frenar el creixement demogràfic amb mesures radicals, i els poders públics han de prendre mesures contra l'excessiu creixement, però sense passar per sobre de les exigències morals i la llibertat dels esposos.
• Organitzacions professionals: ajut que té utilitat per molts.
• Pluralisme legítim: excepte una filosofia que limiti la llibertat humana i la seva
• Promoció cultural: importància de les institucions culturals, que cal que respectin i apreciin la saviesa de la cultura pròpia del lloc.
• No materialisme: vista com una temptació que ve dels paisos rics, que s'ufanen dels exits de la civilització de la tècnica. Però això dificulta l'accés a Déu.

• la lluita contra la fam (45): recorda el text de Jm (si un germà està despullat i sense alimentar...) i fa veure la panoràmica de tants afamats d'avui.
• accions que es fan (46): la FAO i Càrites actuen ja.
• desigs pel demà (47) i el camí cap a això:
  
      2
  • deure de la solidaritat (48): deure que ateny a les persones i també als pobles.
  • evitar el superflu (49): crida contra l'acaparament dels paisos i persones rics.
  • programes (50): es valoren com més efectius que els ajuts individuals.
  • fons mundial (51-52): demana un fons mundial alimentat amb part de les despeses militars. Davant la misèria de tants, la despesa lleugera dels rics és intolerable, com també les desfilades militars ostentatòries.
  • prestecs (53-54): davant el deute de tants paisos, proposa prestecs assequibles per ells, sense interessos que tallin el seu creixement.
  
  
• la seva necessitat (55): cal ajudar a que els mateixos necessitats realitzin el seu propi desenvolupament.

• Veure:
  • nota prèvia: les relacions comercials amb el seu joc impersonal desfan el que fan els esforços d'ajut als paisos en desenvolupament i trenquen la confiança d'aquests.
  • separació creixent entre paisos (57): els paisos desenvolupats exporten productes cars, mentre que els pobres exporten matèria primera, barata i amb inestabilitat en el seu preu. Així ``els pobles pobres resten sempre pobres, i els rics es fan cada cop més rics".
• Jutjar:
  • problemes del lliberalisme (58): la regla de lliure canvi no pot continuar com a vàlida en les relacions internacionals. Cal anar més enllà del lliberalisme.
  • sobre la justícia dels contractes (59-60): citant la Rerum Novarum, ``el consentiment de les parts, si estan en situacions massa desiguals, no és suficient per garantir la justícia del contracte." Cal prendre mesures per solucionar això.
• Actuar:
  • convencions internacionals justes (61): cal regular el mercat de concurrència i restablir al menys una certa igualtat d'oportunitats.
  • vèncer els obstacles del nacionalisme, racisme (62-63): ``els sentiments d'orgull nacional han de ser sublimats per la caritat universal que engloba a tots els membres de la família humana"
  • precursors de les ONG (64): esperona l'aparició de programes internacionals que permetin als paisos en desenvolupament, dins la seva manera pròpia de ser, trobar els seus mitjans per al seu progés social i humà.
  • els pobles, artifex del seu desenvolupament (65): no es tracta tant de grans ajudes imposades des de l'exterios com de que els propis paisos puguin assumir la seva pròpia responsabilitat.

• introducció (66): ``el món està malalt... i el seu mal està en la falta de fraternitat entre els homes i els pobles".
• deure de l'hospitalitat (joves estudiants, treballadors immigrants...) (67-69): cal evitar que els joves que van a l'estranger perdin l'estimació dels valors espirituals dels seus paisos.
• sentit social de les empreses (70): cal que les empreses tinguin el mateix sentit social quan treballen en un altre pais que quan ho fan al seu.
• missions de desenvolupament:
  
  calen tècnics que siguin: { 10cm
  • no dominadors (71)
  • amb qualitats humanes i d'obertura (72)
  • oberts a interculturalitat (73)
  .
  
• crida als joves per la missió (74): crida als joves tot recordant l'Evangeli (``vaig tenir fam i em vau donar de mejnar..." i dient que ``ningú pot romandre indiferent davant la sort dels seus germans que encara jeuen en la misèria, presa de la ignorància, visctimes de la inseguretat".
• desenvolupament Þ pau (75-76): és aquesta l'``equació" que planteja el document.
• no aïllament + autoritat mundial eficaç (77-78): per tal que la col·laboració internacional funcioni, cal constituïr un ordre jurídic universalment reconegut. Pau VI recolza fortament els esforços en aquest sentit, com va dir en el seu parlament a la ONU.
• esperança fundada 79-80: aquestes no són esperances utòpiques perquè no obliden que malgrat els errors i problemes, els homes volen viure més a fons la seva fraternitat i s'acosten lentament al seu Creador. A més, els cristians sabem que els esforços i patiments acceptats per amor als germans sónportadors de progrés per tota la família humana.

3   Claus del document

1. Presa de consciència del desequilibri del món (8): ``deixada a sí mateixa (l'economia moderna), el seu mecanisme porta al món cap a un agreujament, i no una ateunació, en la disparitat dels nivells de vida: els pobles rics tenen un ràpid creicement, mentre que els pobres es desenvolupen lentament" i caràcter mundial de la qüestió social (3): ``la qüestió social ha pres una dimensió mundial".
   
   
2. Desenvolupament per la justícia i la pau (76, 87): d'una banda observa: ``les diferències econòmiques, socials i culturals massa grans entre els pobles provoquen tensions i discòrdies, i posen la pau en perill", i d'altra banda diu: ``si el desenvolupament és el nou nom de la pau, ¿qui no voldrà treballar amb totes les seves forces per aconseguir-ho?"
   
   
3. Desenvolupament integral de l'home i els pobles (14): ``el desenvolupament no es redueix al simple creixement econòmic. Per ser autèntic, ha de ser integral"
              vs. creixement deshumanitzador (19): ``el tenir més, el mateix pels pobles que per les persones, no és el fi darrer. Tot creixement és ambivalent. Necessari per permetre que l'home sigui més home, el tanca com en una pressó des del moment que es converteix en el bé suprem, que impedeix mirar més enllà. Llavors, els esperits es tanquen; els homes ja no s'uneixen per una amistat, sinó per interès, que aviat els fa oposar-se uns a altres i desunir-se."
   
   
4. Solidaritat mundial: ``el deure de la solidaritat de les persones és també el dels pobles: «els pobles ja desenvolupats tenen l'obligació gravíssima d'ajudar els pobles en via de desenvolupament» (48) . Com a fonament recorda que ``«Déu ha destinat la terra i tot el que en ella es conté per a ús de tots els homes i de tots els pobles, de manera que els benscreats han d'arribar a tots en forma justa, segons la regla de la justícia, inseparable de la caritat»"(22). Al n. (43) ens recorda que ``el desenvolupament integral de l'home no es pot donar sense el desenvolupament solidari de la humanitat".

4   Problemes que veu plantejats i solucions que proposa

• Problemes del final del colonialisme
  • és el tema de fons en molts casos, en un moment (anys 60) d'independència de moltes colònies.
  • hi ha paisos nous (6) que volen, a més de l'autonomia política, una capacitat econòmica per assegurar als seus ciutadans el seu desenvolupament humà.
  • cara i creu del colonialisme (7): el colonialisme té elements positius (aportacions de la tècnica, fent retrocedir la ignorància i la malaltia) però també han deixat en ocasions una economia vulnerable, lligada al monocultiu amb un rendiment econòmic que pateix greus fluctuacions.
  • oligarquia (9): en molts casos, una reduïda part de la població té una vida refinada mentre que la majoria és pobre i dispersa.
  
  
• Xoc de civilitzacions
  • problema (10): ``el xoc entre les civilitzacions tradicionals i les novetats de la civilització industrial trenca les estructures, que no s'adapten a les noves estructures." I apareix un xoc entre generacions: ``el conflicte d eles generacions s'agreuja així amb un tràgic dilema: o conservar les institucions i creences ancestrals i renunciar al progrés, o obrir-se a les tècniques i civilitzacions que venen de fora, però rebutjant amb les tradicions del passat amb tota la seve riquesa humana."
  • valor de les civilitzacions diferents (40): cal evitar el menyspreu de les civilitzacions tradicionals: ``ric o pobre, cada pais poseeix una civilització, rebuda dels seus majors... Mentre aquestes continguin veritables valors humans, seria un greu error sacrificar-les a aquelles altres. Un poble que ho permetés perdria amb això el millor de sí mateis, i sacrificaria, per viure, les seves raons de viure" .
  • temptació materialista contagiada dels pobles rics (41): ``els pobles pobres mai es previndran suficientment front la temptació que els ve dels paisos rics... que és el model d'una activitat dedicada principalment a la conquesta de la prosperitat material."
  • joves estudiants (68); molts joves que estudien a l'estranger perden l'apreci als valors de la seva pròpia cultura.
  • tècnics: han de valorar la civilització on estan (72): ``els tècnics missioners s'han d'esforçar per descobrir les riqueses culturals del pais que els rep."
  
  
• Dret a la propietat
  • només en el necessari (23): ``La propietat privada no constitueix per a ningú un dret incondicional i absolut. No hi ha cap raó per reservar-se en ús exclusiu el que supera la pròpia necessitat quan als altres els falta el necessari." I més endavant diu: ``si s'arribés al conflicte entre els drets privats adquirits i les exigències comunitàries primordials, toca als poders públics procurar una solució amb l'activa participació de les persones i dels grups socials"
    
    
  • no especular ni treure del pais (24): ``el Concili ha recordat també que la renda disponible no és cosa que queda abandonada al llure caprici dels homes; i que les especulacions egoistes han de ser eliminades". També recorda que ningú té dret a que, tenint rendes abundants, es treguin diners fora del pais.
    
    
  • dret subordinat a la justícia (22): ``els béns creats han d'arribar a tots en forma justa... Tots els altres drets, inclòs el de propietat i comerç lliure, estan subordinats a això".
    
    
  • no lliure intercanvi: calen mesures correctores per evitar la injustícia (59, 60, 61): ``unaeconomia d'intercanvi no pot seguir descansant sobre la sola llei de concurrència, que genera mtambé massa sovint una dictadura econòmica. El lliure intercanvi només és equitatiu si està sotmés a les exigències de la justícia social" (59); ``la justícia social exigeix que el comerç internacional, per ser humà i moral, restableixi entre les parts al menys una certa igualtat moral".
  
  
• Desenvolupament humanitzador
  • escala: de menys humà a més humà (21) i de més particular a més general (14): planteja Pau VI la següent escala, de menys a més humà:
    
    
    
                         6cm més humanes: la fe, la unitat en la caritat de Crist, que ens crida a tots a participar, com fills, en la vida del Déu vivent.
    
                     6cm més humanes: el reconeixement per part de l'home dels valors suprems i de Déu, que d'ells és la font i la fi.
    
                 6cm més humanes: l'augment en la consideració de la dignitat dels altres, l'orientació cap l'esperit de pobresa, la cooperació en el bé comú, la voluntat de pau.
    
             6cm més humanes: el remuntar-se de la misèria a la possessió del necessari, la victòria sobre les calamitats socials, l'augment dels coneixements, l'adquisició de la cultura.
    
         6cm menys humanes: les estructures opressores, que provenen de l'abús del tenir, o de l'abús del poder, de l'explotació dels treballadors o de la injustícia de les transaccions.
    
    6cm Menys humanes: les carències materials dels que estan privats del minim vital i les carències morals dels que estan mutilats per l'egoisme.
    
    =1cm (2,2)(-2,-10) (0,0) (1,2)2.5
    
    
  • treball com a element humanitzador (27, 28): ``aplicant-se a una matèria que se li resisteix, el treballador l'imprimeix un segell mentre que ell adquireix tenacitat, enginy i esperit d'invenció... Més encara, el treball uneix les voluntats, aproxima els esperits i fon els cors; en realitzar-ho, els homes descobreixen que són germans". ``Però el treball dels homes, i molt més per al cristià, té encara la missió de col·laborar en la creació del món sobrenatural".
    
    
  • economia al servei del'home (26, 34): es denuncia ``l'imperialisme internacional dels diners", el liberalisme sense fre tot dient que ``no hi ha millor manera de reprovar un tal abús que recordant solemnement un cop més que l'economia està al servei de l'home"(26). I fa uns advertiments igualment seriosos: ``dir desenvolupament és, efectivament, preocupar-se tant pel progrés social com l'econòmic. No hi ha prou amb augmentar la riquesa comú perquè sigui repartida equitativament. No hi ha prou amb promoure la tècnica per a que la terra sigui humanament més habitable." (34) Per tant, cal vetllar perquè l'economia sigui efectivament humanitzadora...
    
    
  • humanisme ple (42): l'aposta clara de la Pop. Progr. és la promoció de l'humanisme integral: ``¿Què vol dir això sinó el desenvolupament integral de tot l'home i de tots els homes? Un humanisme tancat, impenetrable als valors de l'esperit i a Déu, que és la font d'ells, podria aparentment triomfar. Certament, l'home pot organitzar la terra sense Déu, però al cap i a la gi, sense Déu no pot menys d'organitzar-la contra l'home. L'humanisme exclusiu és un humanisme inhumà... Lluny de ser la norma darrera dels valors, l'home no es realitza a si mateix si no és superant-se".
    
    
  • dialeg (73): ``l'empresa del sesenvolupament acostarà els pobles en les realitzacions que persegueixen tots... si se senten animats per un amor fratern i moguts per el desig sincer de construir una civilització de solidaritat mundial. Un diàleg centrat sobre l'home i no sobre els productes o sobre les tècniques començarà llavors. Serà fecund si aporta als pobles que d'ell se'n beneficien els mitjans que l'elevin i l'espiritualitzin."
    
    
  • motor: la caritat (75): més que ningú, qui està animat d'una veritable caritat és enginyós per descobrir les causes de la misèria, per trobar els mitjans per combatre-la, per vèncer-la amb intrepidesa. Amic de la pau, «proseguirà el seu camí, irradiant alegria i vessant llum i gràcie en els cors dels homes en tota la faç de la terra, fent-los descobrir, pero sobre de totes les fronteres, el rostre dels germans, el rostre dels amics»".
  
  
• Desenvolupament compartit
  • augmentar el cercle de la família humana (17b): ``hereus de les generacions passades i beneficiant-nos del treball dels nostres contemporanis, estem obligats per amb tots i no ens podem desinteressar dels que vindran a augmentar encara més el cercle de la família humana. La solidaritat universal, que és un fet i un benefici per tots, és també un deure."
    
    
  • les obligacions solidàries (44): "les seves obligacions (dels paisos desenvolupats) tenen les seves arrels en la fraternitat humana i sobrenatural, i es presenten sota un triple aspecte: el deure de la solidaritat, en l'ajut que les nacions riques han d'aportar als paisos en vies de desenvolupament; el deure de justícia social, redreçant les relacions comercials defectuoses entre els pobles forts i els febles; el deure de caritat universal, per la promoció d'un món més humà per tots, on tots tinguin que donar i que rebre, sense que el progrés d'uns sigui obstacle per al desenvolupament dels altres."
    
    
  • el món que es vol (47): ``es tracta de construir un món on tot home, sense excepció de raça, religió o nacionalitat, pugui viure una vida plenament humana, emancipat de les servituts que li venen de la part dels homes i d'una naturalesa insuficientment dominada".
    
    
  • les riqueses es podreixen (49b): el superflu dels paisos rics hade servir als paisos pobres, perquè ``replegades en el seu egoisme, les civilitzacions actualment floreixents atemptarien contra els seus valors més alts, sacrificant la voluntat de ser més al desig de posseir amb més abundància. I s'aplicaria a ells la paràbola de l'home ric..."
    
    
  • greu obligació d'ajudar als que viuen en desenvolupament (48a): ``els pobles ja desenvolupats tenen la obligació gravíssima d'ajudar els paisos en vies de desenvolupament".
    
    
  • per examinar-nos la consciència (47b): ``a cadascú li pertoca examinar la seva consciència, que té una nova veu per la nostra época: ¿està disposat a sostenir amb els seus diners les obres i les empreses organitzades en favor dels més pobres? ¿A pagar més impostos per tal que els poders públics intensifiquin el seu esforç pel desenvolupament? ¿A comprar més cars el sproductes importats a fi de remunerar més justament el productor? ¿A expatriar-se a si mateix, si és jove, davant la necessitat d'ajudar a aquest creixement de les nacions joves?"
    
    
  • programes (pre-ONG'^s) (50): ``la situació exigeix programes concertats. En efecte, un programa és més i millor que un ajut ocasional deixat a la bona voluntat de cada un. Suposa estudis profunds, fixar objectius, determinar mitjans, unir esforços a fi de respondre les necessitats presents i les exigències previsibles."
    
    
  • fons mundial (51): ``Caldrà anar més enllà. Varem demanar a Bombai la constitució d'un gran fons mundial alimentat amb una part de les despeses militars, a fi d'ajudar els més desheretats."
    
    
  • cooperació en pla de dignitat igual (54): ``es tracta, per tant, d'instaurar una col·laboració voluntària, una participació eficaç dels uns amb els altres, en un pla de dignitat igual, per construir una convivència civil veritablement digna de l'home".
    
    
  • sobre com invertir en els paisos pobres (70): té recomanacions ben clares pels empresaris que inverteixen en els paisos en desenvolupament: ``passa sovint que (els empresaris) no estan desprovistos de sentit social en el seu propi pais; ¿per què de nou retrocedir als principis inhumans de l'individualisme quan treballen en pasios menys desenvolupats? La superioritat de la seva situació hauria, al contrari, de convertir-los en iniciadors del progrés social i de la promoció humana allí on els seus negocis els criden. El seu mateix sentit de l'organització hauria de suggerir-los els mitjans de valoritzar el treball indígena, de formar obrers qualificats, d epreparar enginyers i mandos intermitjos, de deixar lloc a les seves iniciatives, d'introduir-los progressivament en els llocs més elevats, disposant-los així perquè en un futur porvenir puguin compartir amb ells les responsabilitats de direcció. Qua al menys la justícia reguli sempre les relacions entre caps i subordinats. Que uns contractes ben establerts regeixin les obligacions recíproques. Que no hi hagi res, en fi, sigui quina sigui la seva situació, que els deixi injustament sotmesos a l'arbitrarietat".
    
    
  • ordre jurídic internacional (78): ¿Qui no veu la necessitat d'arribar progressivament a instaurar una autoritat mundial que pugui actuar eficaçment en el terreny juridic i en el de la política?
  
  

5   Campanyes i sensibilitats que avui es veuen